Reflexió al voltant del meu Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE)

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és el meu PLE (Entorn personal d'aprenentatge). 

Desprès de reflexionar a la entrada anterior sobre la importància de ser conscients del nostre PLE ja que tots aprenem mitjançant diferents recursos i hem de ser conscients d'aquests, de la forma en que aprenem, de les fonts que usem i del ús que li donem. 

Ha estat gràcies a aquesta reflexió que he estat més conscient de les meves fonts i recursos d'aprenentatge. Gràcies a aquesta activitat he pogut reflexionar i adonar-me que actualment aprenem deforma molt diversa i els mitjans que estan a la nostra disposició són infinits. Gràcies a la Societat actual i a les noves tecnologies trobem una informació i una comunicació cada vegada més real i que ens donen l'oportunitat d'ampliar els nostres coneixements. 

A més a més, per la nostra futura tasca com a docents és imprescindible tenir present el nostre PLE com també la PLN (la ret personal d'aprenentatge) ja que mitjançant aquestes evolucionarem i estarem en constant aprenentatge, i crec que és el factor clau per arribar a ser bons professionals. 

A continuació, vos deix el meu PLE. 

Els nostres entorns d'aprenentatge (PLE) i la seva relació amb les TIC

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treball el tema 2 Aplicació de les TIC en els processos educatius i les dues lectures d'aquest tema.

Actualment és necessari i important parlar del desenvolupament professional docent així com també del nostre PLE tenint en compte que ens han desprofesionalitzat i  hi ha una burocratització del sistema on els llibres de text substitueixen en la majoria d'ocasions el nostre treball. Les persones poden aprendre al llarg de la seva vida i en tot moment. Abans el nostre centre d'informació era el professor-expert, però ara amb l'arribada d'Internet, les tecnologies i la web 2.0 les coses han canviat. Les experiències, intercanvis, activitats a les quals han apropat les noves tecnologies han multiplicat de manera extraordinària nostra manera d'aprendre.

El desenvolupament professional docent és el procés d'aprenentatge dels docents, que el seu objectiu és el canvi en la seva formació professional (millora del procés d'ensenyament i aprenentatge), que s'emmarca en la seva formació contínua. Condiciona la possibilitat d'influir en altres aprenentatges i provoca canvis d'idees, de pràctiques i millora en els resultats d'aprenentatge. 

Aquest procés d'aprenentatge dels docents, és un procés complex que implica: Implicació intel•lectual i emocional docent, exigeix alt nivell de compromís personal, no solament adquirir nous coneixements sinó també analitzar i qüestionar les pròpies idees i pràctiques, treballar en grup, capacitat de planificar i iniciatives de canvi i millora en contextos organitzatius.

Aquest aprenentatge podem considerar-ho a partir de dos paradigmes: des d'una perspectiva cognitivista (Els docents es converteixen en alumnes) i des d'un enfocament sociocultural (El docent es presenta com a investigador de la seva pròpia pràctica).

Des de l'enfocament soci-cultural del DPD, els factors més importants que influencien l'aprenentatge del professor és la manera en la qual el treball pràctic a l'escola li impulsa a l'anàlisi i la reflexió i, la forma en la qual adopta els valors de la comunitat de la qual forma part com a docent, que influeixin en la seva forma de seguir aprenent, especialment si és participant. El docent ha de buscar i aprofitar oportunitats d'aprenentatge a partir de recerca i reflexió sobre la seva pràctica. La tecnologia ens permet avui organitzar el nostre propi “entorn personal d'aprenentatge” o personal learning environment. 

Molts de docents estan trobant en la comunicació online amb altres docents oportunitats per avançar i desenvolupar-se com a professionals en un espai en el qual discutir i compartir idees, dissenyar i desenvolupar projectes didàctics col•laboratius, un lloc en el qual reflexionar col•lectivament sobre el seu treball i els seus alumnes, conèixer nous enfocaments, noves eines, etc. Internet es revela com un claustre virtual en el qual poden escollir als seus companys de treball i aprenentatge. 

A continuació, és important tenir en compte i ser conscients del nostre PLE. Que és el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre, i que aquest aprenentatge s'entén com a resultat d'una activitat en la qual intervenen tres processos cognitius: llegir (en el sentit més ampli, obtenir informació), reflexionar/fer i compartir. Els PLE no només són tecnologia sinó que són també actituds i valors. És un entorn personal i únic. Dels PLE és important tenir en compte la seva part més social coneguda com la xarxa personal d'aprenentatge (PLN). La part més important d'un PLE són les persones amb les quals interactuem i ens comuniquem habitualment i, per tant, les eines que ens faciliten buscar, trobar i “connectar” amb aquestes persones. En l'ús del nostre PLE interactuem amb altres persones: llegint i comentant el que escriuen a la xarxa, llegint el que ells llegeixen o compartint espais de relació i comunicació. I dins de la PLN trobem les Comunitats en pràctiques (CoP) que són grups de persones que comparteixen una preocupació o una passió per alguna cosa que fan i aprenen com fer-ho millor mentre interactuen regularment. Les característiques essencials segons Wenger són: el domini (d'interès comú), la comunitat i pràctica.

A més, em sembla molt important tenir en compte que no existeixen ni eines, ni estratègies, ni mecanismes que puguin ser considerats com a exclusius d'una única part del PLE, ja que cadascun d'ells es col•locarà en una part o una altra, segons l'ús que els donem. No hi ha una única “regla” de com ha de ser el nostre PLE, ja que és la nostra percepció d'aprenentatge.

El PLE existeix des de sempre, però abans al món les fonts d'informació eren escasses, ara a causa de les noves tecnologies és necessari que siguem conscients de com aprenem, que fonts usem i que ús els donem. Tots tenim un PLE, però tenir-ho i no conèixer-ho o no saber com enriquir-ho/mantenir-ho implica malgastar el seu potencial. Per tant el PLE configura un nou model d'escola, és a dir, aprendre a aprendre en l'era digital.

En definitiva, podem dir que les Tic ens brinden un nou “espai” per al desenvolupament professional. Un lloc en el qual la comunicació és real i en el qual els docents poden interactuar per construir la seva identitat professional, ampliar els seus coneixements i habilitats, donar i rebre suport d'altres docents en les seves iniciatives de millor, etc. 

L'educació en la societat actual, la societat de la informació

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat després de treball aquest tema 1 Sociedad de la información y educación, i la lectura de Area (2002) Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación.

Com ja sabem, degut a velocitat en que es van produint els canvis en aquesta societat actual, la societat de la informació i la comunicació, són molts els agents que s’hi veuen influenciats, per això, tots els ciutadans i ciutadanes s’han d’anar reciclant en aquesta nova manera de vida, ja que aquest fet suposarà la clau per el seu desenvolupament polític, social, cultural i econòmic. Així com denomina l’autor, estem immersos en la “Tercera revolució industrial”, caracteritzada per la globalització, és a dir, la superació dels límits espacials mitjançant l’ús de les noves tecnologies. Pensem que això ens ajuda a no només saber el que passa al nostre voltant, sinó que tenim informació de qualsevol de les parts del món en el moment en que ho desitgem.

Però, no tot el que estan produint aquestes noves tecnologies són beneficis, per això, a continuació, faré un balanç dels aspectes positius i dels aspectes negatius del que suposa l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació:

Per una banda, trobem diferents efectes notables de les tecnologies digitals, com ara:

• Permeten i faciliten una major comunicació entre les persones, independentment, de la seva situació geogràfica o temporal, ja sigui mitjançant formes orals, escrites o audiovisuals.
• Permeten accedir a una gran quantitat d’informació, fet que s’ha convertit amb un objectiu imprescindible per a la nostra vida quotidiana.
• Milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis més de caire administratiu, social i cultural.
• Possibiliten noves formes d’activitat productiva, transformant els patrons tradicionals de treball.
• Augmenten el coneixement i contacte cultural dels diferents grups socials.

Per altra banda, trobem diferents efectes que no garanteixen una millora dels usuaris:

• Obstaculitzen el progrés cap a una model social més democràtic i d’equilibri en la distribució de la riquesa material.
• Provoquen riscos mediambientals, deguts a l’energia nuclear que desprenen.
• Provoquen la pèrdua de les senyes d’identitat culturals d’alguns col·lectius socials
• Implantació accelerada de les noves tecnologies, fet que provoca una inadaptació de la societat i, així, un mal ús d’aquestes.
• Provoquen addicció, actualment no sabríem funcionar sense aquestes màquines digitals.
• Augmenten les desigualtats culturals i econòmiques entre uns països i uns altres, afectant sobretot als països occidentals.
• Provoquen la transformació del concepte d’individu com a ciutadà, passant a ser un usuari.
• Condueixen a una pèrdua de privacitat i increment del control sobre els individus o grups socials.

En definitiva, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies juguen un paper clau en aquest procés de creació de consciència i perspectiva global i mundial.

A partir d’aquí, analitzaré,  les noves tecnologies dins l’àmbit educatiu. Aquestes provoquen un procés d’adaptació i ajustament de tota la comunitat educativa, tant mestres, famílies, infants i personal no docent, ja que tots ells han d’interioritzar noves formes culturals i de comunicació: l’alfabetització tecnològica, una condició imprescindible per desenvolupar-nos en aquests nous temps que corren. Degut a la quantitat d’informació que rebem gràcies a les noves tecnologies, el nou repte educatiu consisteix en desenvolupar el nostre propi judici crític. A més, al presentar-se la informació a través d’aquests nous canals, trobem noves formes d’entendre, de participar i, en definitiva, d’aprendre. S’han produït canvis econòmics i tecnològics que donen lloc a noves formes d’estructurament laboral; en realitat, per una banda és positiu perquè crea nous llocs de treball a persones qualificades i enteses en la matèria, però, per altra banda, les noves tecnologies faciliten tasquen que abans duien a terme les persones, per això, resten personal a canvi d’aquestes noves maquinaries.

Tot això provoca que les institucions educatives no siguin capaces de seguir aquest ritme tan accelerant d’introducció de noves tecnologies, per això, existeix un desajust dels sistemes educatius existents fins a hores d’ara.

Tal vegada, aquest desajust del sistema educatiu, també és degut a la falta de recursos que de cada vegada més van disminuint des del govern del nostre país, tenint en compte les retallades que es van produint als pilars fonamentals per a la subsistència d’un país, entre aquests, l’educació. Per tant, sense aquest suport, difícilment les escoles podran avançar en aquesta nova manera d’ensenyament. Si la realitat no fos aquesta, podríem assumir els reptes que ens proposa l’autor, però, a hores d’ara, no veiem possible la integració eficaç de les TIC a les escoles.

A mode de síntesi, Area Moreira, M. (2002) ens diu que els reptes dels que parlàvem haurien de ser:

- Integrar las nuevas tecnologías en el sistema y cultura escolar

- Reestructurar los fines y métodos de eseñanza. Nuevos roles para docentes y alumnos

- Externder la formación a través de redes de ordenadores: la teleformación

- Revisar y replantear la formación ocupacional a la luz de las nuevas exigència sociolaborales impulsadadas por las nuevas tecnologías

- Desarrollar acciones de educación no formal: la alfabetitzación tecnològica para el desarrollo social y comunitario.

Finalment, i com he comentat ja anteriorment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen tan aspectes positius com negatius, del que es tracta és d’utilitzar-les amb consciència per fer-ne un ús òptim i, així, enriquir-nos de les avantatges que aquestes proporcionen, a més de, per part dels usuaris, mostrar una actitud receptiva i activa cap a l’aprenentatge d’aquests nous avanços.

"Es necessita tot un poble per educar un nen "

A continuació, vos deix un exemple de Comunitat d'aprenentatge que es duu a terme al CEIP Montserrat de Terrassa que destaca la importància de la família tal i com he reflectit a l'entrada anterior.

Les Comunitats d'aprenentatge al CEIP Montserrat de Terrassa

TICS: mitjà de comunicació Escola-Família

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions al voltant del tema 6 treballat a classe  i les seves corresponents lectures.

                         

No es cap novetat, i de fet ho he comentat al llarg d'aquest bloc, el fet de que la nostra societat actual és la societat del coneixement, de les rets socials i de les TIC. I que les nostres escoles i el nostre sistema educatiu són o haurien de ser  2.0 . 

A pesar, de que l'educació 2.0 avui en dia  ja no es cap novetat, i esta de cada vegada més present en les nostres vides, ens trobem amb adults amb prejudicis cap a les TIC segurament per falta d'informació i por a lo desconegut. Adults que corresponen als pares dels alumnes d'aquests sistema educatiu 2.0.És aquí, quan es fa molt important i imprescindible conscienciar a aquests en la importància de les TIC en la educació dels seus fills, com a primer pas per tal de que aquests adults també siguin partícips d'aquesta nova educació i d'aquest nou sistema educatiu.

Les famílies haurien de tenir un paper actiu en els processos de comunicació i interactivitat en entorns educatius virtuals. Com sabem es molt important incloure dins les escoles a les famílies, que hi hagi una bona relació, comunicació, integració, col·laboració i participació. Escola i família han de treballar en un projecte comú. I dins aquest projecte comú hem de tenir present i no hem de deixar de banda les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per això com ens diu Aguilar (2007) hem de:  apostar por políticas familiares que favorezcan la vida familiar y laboral y por proyectos de innovación dirigidos a crear nuevos espacios de información y comunicación, más allá de los ya conocidos , y  favorecer nexos de unión entre la familia, la escuela y la comunidad, donde el principal protagonista sea el menor, y la finalidad ayudarle a crecer. 

Però, per tal d'afavorir aquesta integració de les famílies, cal que les escoles esdevinguin innovadores, que siguin espais d'aprenentatge comunitari i que generin aprenentatges significatius. Seran dins aquestes escoles on les TICs jugaran un paper fonamental per crear espais de comunicació i facilitar l'accés a la informació i comunicació de les famílies a través de recursos com rets socials, blocs, correu electrònic, comunitats d'aprenentatge. 

És important, com hem vist en aquesta tema 6, que les escoles elaborin un pla d'actuació per la família TIC. Alhora d'elaborar i planificar aquest pla cal tenir present un seguit de factors: no hem de romandre passius en la relació amb les famílies, no deixar-nos vèncer per fracassos soferts en reunions o trobades amb pares, i optar per una actitud proactiva. A més, hem de seguir unes pautes, i aquestes són: 

1. Coneixement: el primer pas i un dels més important es el conèixer a cada una de les famílies amb les que treballarem. 
2. Informació: l'escola transmetrà a les famílies tota la informació relacionada amb el centre i el seu funcionament. 
3. Formació: per tal d'augmentar el nivell de competència digital de les famílies, així com també per assegurar l'ús segur de la ret. 
4. Participació: l'escola conviden a les famílies a desenvolupar qualque activitat que ha estat dissenyada prèviament pel centre.
5. Col·laboració: les famílies entren a formar part de la vida del centre cooperant amb el professorat en la tasca educativa dins l'aula. Aquesta col·laboració dona l'oportunitat del desenvolupament de les comunitats d'aprenentatges.

M'agradaria destacar sobretot la importància de les comunitats d'aprenentatge ja que estan basades en la transformació social i cultural de l'àmbit educatiu i del seu entorn per intentar millorar els processos educatius del centre, fomentar la participació i la interacció. Com a futures docents, pens que aquestes Comunitats d'aprenentatge hauran de ser imprescindibles en la nostra tasca per obtenir resultats i aprenentatges realment significatius. Sense la col·laboració i relació amb les famílies simplement la nostra tasca no resultarà eficaç, ni tindrà sentit. 

Finalment, pens  que com a docents no podem obviar la importància de la família, ja que aquesta és el primer agent amb qui es comunica l'infant, el seu  referent més immediat, la primera font de formació i el seu primer que li ajudarà a comunicar-se amb l'entorn que l'envolta. Hem de reconèixer el valor que  les TIC tenen actualment en la nostra societat i per això és necessari emprar diferents recursos tecnològics per tal d'afavorir la relació i la comunicació Escola- Família. Cal que aprofitin l'oportunitat que aquests recursos tecnològics posen al seu abast i a la seva disposició. Perquè com ens diu la lectura La participación de las familias en las escuelas TIC; Análisis y reflexiones educativas: "Las TIC, utilizando la interactividad, permiten al alumno, al profesorada y a las familias poder comunicarse de manera permanente, también posibilita el diseño y la realización de experiencias, trabajos o proyectos en común. Es más fácil trabajar juntos, aprender juntos y movilizar recursos de participación efectiva en el contexto escolar si se utilizan de manera adecuada los canales virtuales de comunicación."

Integració de les TIC al currículum

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treballar el tema 5 La integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics, i les lectures treballades durant el temari. 

Per iniciar aquestes reflexions m'agradaria citar unes paraules del Institut de Tecnologies Educatives del MEC, 2011:

“... la integració de les TIC a les aules ha passat de ser només recomanable a fer-se imprescindible. Els tipus d'habilitats que els ciutadans necessiten estan canviant ràpidament i els sistemes educatius s'han d'adaptar per dotar els joves de les competències necessàries. La competència digital és cada vegada més important, no només com una habilitat en si mateixa, sinó també com a facilitadora d'altres habilitats com el treball en equip, aprendre a aprendre, etc. ”

Per tant, l'escola com a agent educatiu que és, ha d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per formar i preparar als seus alumnes des de edats primerenques, adaptant el sistema escolar a la nostra societat actual, la societat de la informació. Ja que com sabem, les TIC avui en dia, suposa un augment i millora de la qualitat del procés d'ensenyament - aprenentatge. Aquestes noves competències, entre elles les competències en el tractament de la informació i la competència digital, són competències que tothom, no només els docents, haurien d'adquirir per tal d'adaptar-se a la nostra societat. Òbviament, els docents han d'estar molt preparats en aquestes competències per tal de saber-les transmetre a tots els infants, i participar en els aprenentatges significatius que aquests obtinguin gràcies a la interacció amb les TIC. Podríem dir, que trobem una nova visió d'escola, i es que hem passat d'una Escola de la memòria a una Escola del coneixement, on els docents es transformen en guies, orientadors i dissenyadors de situacions mediades d'aprenentatge.  

A l'hora d'integrar les TIC al currículum, cal ser conscient que una autèntica integració curricular dels recursos tecnològics ha de considerar al menys els següents modes d'integració: com a Objecte d'estudi (el contingut curricular que compren el coneixement tècnic i expressiu de les TIC ha de ser abordat com una àrea concreta o de forma interdisciplinar), com a Recurs didàctic (al servei de l'ensenyança i aprenentatge a mans de docents i alumnes), com a Recurs per l'expressió i la comunicació (possibilitat d'utilitzar nous llenguatges i canals de comunicació i expressió entre els diversos agents implicats en el procés educatiu) i com a Recurs per l'organització, la gestió i l'administració.

Al llarg d'aquest Tema i gràcies a les lectures treballades ens hem adonat que els factors, les claus i les consideracions que hem de tenir present per tal d'integrar de forma òptima les TIC al currículum són moltes, però s'assemblen molt entre elles. A continuació, resumiré totes aquestes claus i factors que ens aconsellen tant N'Urbina, com N' Iglesies, en Pere Marcara, na Mª Jesús Rodríguez, com la resta d'autors treballats a classe.  En primer lloc, hem de considerar que per que la integració sigui efectiva hem de tenir present la influència tant dels agents compromesos en el procés educatiu (docents, alumnes, pares i la comunitat) com també les tasques bàsiques del procés educatiu (l'ensenyament, l'aprenentatge, les relacions de comunicació i l'organització, gestió i administració). Desprès, per tal de dinamitzar i integrar les TIC cal:  

• Suport per part de l'administració educativa, del equip educatiu i directiu
• Coordinació i manteniment del equipament
• Recursos educatius digitals, recursos didàctics que facilitin els aprenentatges als infants i l'orientació i coordinació als docents
• Formació i actitud dels docents, competències digitals i de la informació del professorat, formació en didàctica digital.
• Integració TIC al currículum
• Les TIC com a millora en l'organització i la gestió escolar i del temps
• Visió reflexiva del Pla TIC com una oportunitat i necessitat
• Canvi en l'entorn escolar, canvi en les biblioteques escolars, canvi en les aules (trobar un lloc adequat on col·locar els ordinadors amb conexió a internet, crear canvis en el temps, creació de materials, considerar els agrupaments, etc)
• Programar pocs continguts a la vegada, per tal que puguin ser asimilables per la majoria de l'aula
• El primer contacte amb les Tic ha de realitzar-se en les mateixes activitats, unitats didàctiques o projectes de treball que s'estigui treballant en aquell moment a l'aula i no utilitzar-se de forma aïllada

Finalment, podem dir que aquesta integració de les TIC al sistema educatiu, ha passat per diversos períodes i etapes, fins a arribar al seu màxim esplendor, que és el que veiem actualment. On gairebé quasi totes les escoles tenen un pla TIC, que ha de convertir-se en un instrument de planificació integrat en el projecte educatiu. Tot i que com hem vist al tema 5, la implantació d'aquestes estan impulsades per plans autonòmics aïllats. Fet que baix el meu punt de vista no és del tot correcte, ja que si aquests plans es fessin de forma conjunta i global tal vegada els resultats serien més òptims. En la nostra comunitat autònoma trobem el Pla Xarxipèlag, pla impulsat pel Govern amb l'objectiu d'introduir de forma eficaç les noves tecnologies de la informació i la comunicació als nostres centres escolars. A continuació vos deix un linck, mitjançant el qual podreu accedir al Pla Xarxipèlag que redactà el Govern el 8 de març del 2010, ja que hem sembla molt interessant tota la informació que dona al voltant d'aquest. 

http://weib.caib.es/Programes/xarxipelag20/Dossier_Xarxipelag.pdf

Per acabar, m'agradaria citar les paraules de'n Cabero que diu que "fins que la tecnologia no es faci invisible pels ulls dels docents i dels alumnes no serà de veritat incorporats en l'ensenyament de forma constant i no puntual". Pens que són paraules molt encertades i que duen a la reflexió, doncs les TIC són una moda que han sorgit a la societat del S.XXI, moda a la que tothom vol accedir, però a vegades no ens aturem a pensar del que suposa aquest accès. Primer cal una reflexió i consideració, desprès una posada en pràctica i finalment una integració de forma eficaç on no serà necessari seguir unes normes d'ús perquè ja les tindrem assumides i interioritzades. Segurament, quan sigui invisible en realitat serà visible en els aprenentatges de tots els que aprenem amb ella. 

Els Materials Didàctics Multimèdia

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a las que he arribat desprès de treballar aquest tema 4 i les lectures de n'Urbina i en Valverde. 

Actualment, en el nostre país, el software esta convertint-se en una eina fonamental en els processos d'ensenyament i aprenentatge, sobretot com un recurs didàctic mitjançant el lema " aprendre jugant". El que es pretén, és que l'infant aprengui mitjançant la interacció amb els materials multimèdies i els equips informàtics. Fet que preocupa no només a les famílies, degut a que solen ser emigrants digitals i tenen un gran respecte cap a les TIC, sinó també als docents. Com sabem, els materials didàctics des de una visió pedagògica, han de convertir-se en recursos, mitjans o instruments per tal d'afavorir l'aprenentatge de continguts, l'assoliment d'objectius, l'adquisició d'habilitats, la motivació dels alumnes i també la comprensió. I el dubte que sorgeix és si en realitat aquests programes tenen les qualitats bàsiques i suficients per tal de que els puguem considerar educatius.

Es aquí, quan des de el meu punt de vista, hem de ser conscients i assumir les consideracions que ens presenta n’Urbina a la seva lectura “Algunas consideraciones en torno al software para Educación infantil”. I es que com molt bé ens diu n’Urbina alhora de programar i/o inventar un software pels infants, cal tenir present que hem d'aconseguir un programa educatiu i interactiu. Per tant, hem de saber analitzar, i més com a futures docents, la presentació del producte, l'edat a la que es dirigeix, els menús i barres de botons, els punters, l'ús que es pot fer d'aquest, la complexitat cognitiva, el procés maduratiu dels infants, el tractament d'errors, les variables dialectals i si ens presenta una guia didàctica explicativa. És evident, que si el programa no s'adapta als infants i a les seves capacitats difícilment els podrem considerar interactius i educatius. Si aquests programes són difícil d'utilitzar, tenen elements incomprensibles pels infants, presenten errors, etc; els infants probablement seran incapaços d'utilitzar-los de forma autònoma, i aconseguir aprenentatges significatius. A més, també hem de tenir molt present la guia didàctica que presenten els programes, ja que aquestes serveixen per orientar als pares i docents en aquests recursos, i en el seu funcionament,  gràcies a la informació que presenta (àrees tractades, continguts, qüestions organitzatives, pautes d'avaluació, etc.).

Relacionant aquestes consideracions, també es adequat valorar o assolir les  fases de creació d'un disseny multimèdia segons en Valverde. Aquestes fases són dues: la fase de disseny, en la qual hem de tomar la primera presa de decisions, la planificació i temporalització del procés i el desenvolupament del producte multimèdia; i la fase de producció que consisteix en la elaboració del producte multimèdia, l'assaig del producte i revisió, realització de la guia didàctica, ús i avaluació del material multimèdia. 

També. hem après que alhora d'avaluar els diferents materials didàctics hem de tenir en compte: el nivell educatiu, els apectes de disseny (colorit, varietat de recursos, etc), aspectes tècnics i estètics (la navegació, els botons,  els diferents escenaris, les instruccions, etc ) i els aspectes didàctics (possibilitats d'utilització didàctica, estratègies, etc).

En definitiva, no es cap novetat el fet de que les noves tecnologies de la informació i la comunicació són imprescindibles en el nostre sistema educatiu actual. Els softwares educatius donen l'oportunitat als infants d'aprendre de forma autònoma i desenvolupar habilitats cognitives, interaccionar, construir i reflexionar sobre el coneixement, gràcies a les seves múltiples funcions (informativa, motivadora, investigadora, expressiva, lúdica, innovadora, etc). El més important com a futures docents és ser capaç d'afavorir aquesta interacció entre infants-softwares educatius. Per això, cal uns programes versàtils, agradables, fàcils d'usar, adaptats a la diversitat de contexts i apropiats pels alumnes.