jueves, 17 de octubre de 2013

"Formas de enseñar maneras de aprender"




Les possibilitats de les Tics per a la transformació del sistema educatiu

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treballar el tema 3 Possibilitats didàctiques de l’ordinador i les xarxes i la lectura d’en Julio Cabero Almenara Educación 2.0 ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?

Començaré la meva reflexió, intentant ,dins les meves possibilitats, donar una resposta a la pregunta del títol de la lectura d’en J. Cabero. I es que jo com a futura docent i com a ciutadana de l’era de natius digitals, pens que l’educació 2.0 és una nova manera d’educar, de transmetre informació i nous coneixements. Però, també pens que per arribar a ser una nova visió de l’educació primer ha estat una moda, moda que ha caracteritzat la societat del S.XXI.


Com molt bé sabem tots, la societat esta en constant canvi i d’aquesta manera també canvia tot el que forma part d’aquesta societat. És un canvi, basat en la transició d’una societat industrial a una societat de la informació. 

Avui en dia, ens trobem amb una societat caracteritzada pel desenvolupament tecnològic gràcies en gran part a la globalització. Tecnologies que atreuen no només als joves, ja que formen part del seu desenvolupament, sinó també als adults. Tecnologies que formen ja part de la nostra vida perquè gràcies a aquestes trobem noves maneres de viure, de treballar, de produir, de comunicar-nos, de comprar, de vendre, de relacionar-nos, d’aprendre... 
Qui ens diria fa 50 anys enrera que avui existiria per exemple Skype que ens permet comunicar-nos i relacionar-nos a milers i milers de quilòmetres sense la necessitat d’haver d’enviar un telegrama que ni tan sols ens donava l’oportunitat de veure a l’altre persona en el moment de la comunicació. Tecnologies que estan a l’abast de tothom i en qüestió de segons, ja que són de fàcil accés.

I per tant, cal també donar una nova visió de l’educació perquè com ens diu en J. Cabero els temps van canviant i els infants també. Per això, és necessari potenciar el valor educatiu d’aquestes noves tecnologies, proposar una nova política educativa específica per aquest entorn informàtic, cal potenciar l’actitud, el paradigma educatiu, l’organització, els continguts. Però per això, cal posar al abast de tots els encarregats de transmetre aquesta educació, una formació i uns recursos òptims per aconseguir l'èxit d'aquesta educació 2.0. 
Passar del docent com a autoritat al docent guia que com ens diu en J. Cabero a la seva lectura “En la escuela de la Educación 2.0 la función del profesor será básicamente la de guía, orientador y diseñador de situaciones mediadas de aprendizajes, para que los estudiantes en interacción con los objetos de aprendizaje seleccionados inicialmente por el profesor, más otros identificados por los estudiantes y supervisados por el profesor, adquieran conocimientos, competencias  y habilidades, bien de manera individual o colaborativa”.  És aquest, uns dels aspectes que considero més important d’aquesta educació 2.0 perquè ens planteja la imatge de docent que fins ara, i durant aquests 4 anys de carrera ens estan ensenyant. Un docent com a guia, que ensenyi als seus alumnes a construir el coneixement, a desplegar les actituds que els ajudin a superar les dificultats al llarg de la vida. Que ajudi a l’infant a créixer autònom i independent, però tenint present el treball en equip i la creativitat. Sempre en consonància amb els estils d’aprenentatge i les intel·ligències múltiples de cada infant.


En definitiva, com a futura docent, pens que aquesta Educació 2.0 serà l'educació del nostre futur i que per això cal implicar-nos al màxim per tal d'aconseguir l'èxit. 
Pens també que com a docent m'ajudarà molt en la meva tasca sobretots amb la comunicació, tant amb els alumnes com també amb les famílies. Comunicació i relació imprescindible per una educació de qualitat.  I finalment, pens que és important capacitar a les persones perquè puguin actuar competentment en els diferents i diversos escenaris d’aquest entorn, ple d'oportunitats però també de incerteses.