Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treball el tema 2 Aplicació de les TIC en els processos educatius i les dues lectures d'aquest tema.
Actualment és necessari i important parlar del desenvolupament professional docent així com també del nostre PLE tenint en compte que ens han desprofesionalitzat i hi ha una burocratització del sistema on els llibres de text substitueixen en la majoria d'ocasions el nostre treball. Les persones poden aprendre al llarg de la seva vida i en tot moment. Abans el nostre centre d'informació era el professor-expert, però ara amb l'arribada d'Internet, les tecnologies i la web 2.0 les coses han canviat. Les experiències, intercanvis, activitats a les quals han apropat les noves tecnologies han multiplicat de manera extraordinària nostra manera d'aprendre.
El desenvolupament professional docent és el procés d'aprenentatge dels docents, que el seu objectiu és el canvi en la seva formació professional (millora del procés d'ensenyament i aprenentatge), que s'emmarca en la seva formació contínua. Condiciona la possibilitat d'influir en altres aprenentatges i provoca canvis d'idees, de pràctiques i millora en els resultats d'aprenentatge.
Aquest procés d'aprenentatge dels docents, és un procés complex que implica: Implicació intel•lectual i emocional docent, exigeix alt nivell de compromís personal, no solament adquirir nous coneixements sinó també analitzar i qüestionar les pròpies idees i pràctiques, treballar en grup, capacitat de planificar i iniciatives de canvi i millora en contextos organitzatius.
Aquest aprenentatge podem considerar-ho a partir de dos paradigmes: des d'una perspectiva cognitivista (Els docents es converteixen en alumnes) i des d'un enfocament sociocultural (El docent es presenta com a investigador de la seva pròpia pràctica).
Des de l'enfocament soci-cultural del DPD, els factors més importants que influencien l'aprenentatge del professor és la manera en la qual el treball pràctic a l'escola li impulsa a l'anàlisi i la reflexió i, la forma en la qual adopta els valors de la comunitat de la qual forma part com a docent, que influeixin en la seva forma de seguir aprenent, especialment si és participant. El docent ha de buscar i aprofitar oportunitats d'aprenentatge a partir de recerca i reflexió sobre la seva pràctica. La tecnologia ens permet avui organitzar el nostre propi “entorn personal d'aprenentatge” o personal learning environment.
Molts de docents estan trobant en la comunicació online amb altres docents oportunitats per avançar i desenvolupar-se com a professionals en un espai en el qual discutir i compartir idees, dissenyar i desenvolupar projectes didàctics col•laboratius, un lloc en el qual reflexionar col•lectivament sobre el seu treball i els seus alumnes, conèixer nous enfocaments, noves eines, etc. Internet es revela com un claustre virtual en el qual poden escollir als seus companys de treball i aprenentatge.
A continuació, és important tenir en compte i ser conscients del nostre PLE. Que és el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre, i que aquest aprenentatge s'entén com a resultat d'una activitat en la qual intervenen tres processos cognitius: llegir (en el sentit més ampli, obtenir informació), reflexionar/fer i compartir. Els PLE no només són tecnologia sinó que són també actituds i valors. És un entorn personal i únic. Dels PLE és important tenir en compte la seva part més social coneguda com la xarxa personal d'aprenentatge (PLN). La part més important d'un PLE són les persones amb les quals interactuem i ens comuniquem habitualment i, per tant, les eines que ens faciliten buscar, trobar i “connectar” amb aquestes persones. En l'ús del nostre PLE interactuem amb altres persones: llegint i comentant el que escriuen a la xarxa, llegint el que ells llegeixen o compartint espais de relació i comunicació. I dins de la PLN trobem les Comunitats en pràctiques (CoP) que són grups de persones que comparteixen una preocupació o una passió per alguna cosa que fan i aprenen com fer-ho millor mentre interactuen regularment. Les característiques essencials segons Wenger són: el domini (d'interès comú), la comunitat i pràctica.
A més, em sembla molt important tenir en compte que no existeixen ni eines, ni estratègies, ni mecanismes que puguin ser considerats com a exclusius d'una única part del PLE, ja que cadascun d'ells es col•locarà en una part o una altra, segons l'ús que els donem. No hi ha una única “regla” de com ha de ser el nostre PLE, ja que és la nostra percepció d'aprenentatge.
El PLE existeix des de sempre, però abans al món les fonts d'informació eren escasses, ara a causa de les noves tecnologies és necessari que siguem conscients de com aprenem, que fonts usem i que ús els donem. Tots tenim un PLE, però tenir-ho i no conèixer-ho o no saber com enriquir-ho/mantenir-ho implica malgastar el seu potencial. Per tant el PLE configura un nou model d'escola, és a dir, aprendre a aprendre en l'era digital.
En definitiva, podem dir que les Tic ens brinden un nou “espai” per al desenvolupament professional. Un lloc en el qual la comunicació és real i en el qual els docents poden interactuar per construir la seva identitat professional, ampliar els seus coneixements i habilitats, donar i rebre suport d'altres docents en les seves iniciatives de millor, etc.
