L'educació en la societat actual, la societat de la informació

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat després de treball aquest tema 1 Sociedad de la información y educación, i la lectura de Area (2002) Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación.

Com ja sabem, degut a velocitat en que es van produint els canvis en aquesta societat actual, la societat de la informació i la comunicació, són molts els agents que s’hi veuen influenciats, per això, tots els ciutadans i ciutadanes s’han d’anar reciclant en aquesta nova manera de vida, ja que aquest fet suposarà la clau per el seu desenvolupament polític, social, cultural i econòmic. Així com denomina l’autor, estem immersos en la “Tercera revolució industrial”, caracteritzada per la globalització, és a dir, la superació dels límits espacials mitjançant l’ús de les noves tecnologies. Pensem que això ens ajuda a no només saber el que passa al nostre voltant, sinó que tenim informació de qualsevol de les parts del món en el moment en que ho desitgem.

Però, no tot el que estan produint aquestes noves tecnologies són beneficis, per això, a continuació, faré un balanç dels aspectes positius i dels aspectes negatius del que suposa l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació:

Per una banda, trobem diferents efectes notables de les tecnologies digitals, com ara:

• Permeten i faciliten una major comunicació entre les persones, independentment, de la seva situació geogràfica o temporal, ja sigui mitjançant formes orals, escrites o audiovisuals.
• Permeten accedir a una gran quantitat d’informació, fet que s’ha convertit amb un objectiu imprescindible per a la nostra vida quotidiana.
• Milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis més de caire administratiu, social i cultural.
• Possibiliten noves formes d’activitat productiva, transformant els patrons tradicionals de treball.
• Augmenten el coneixement i contacte cultural dels diferents grups socials.

Per altra banda, trobem diferents efectes que no garanteixen una millora dels usuaris:

• Obstaculitzen el progrés cap a una model social més democràtic i d’equilibri en la distribució de la riquesa material.
• Provoquen riscos mediambientals, deguts a l’energia nuclear que desprenen.
• Provoquen la pèrdua de les senyes d’identitat culturals d’alguns col·lectius socials
• Implantació accelerada de les noves tecnologies, fet que provoca una inadaptació de la societat i, així, un mal ús d’aquestes.
• Provoquen addicció, actualment no sabríem funcionar sense aquestes màquines digitals.
• Augmenten les desigualtats culturals i econòmiques entre uns països i uns altres, afectant sobretot als països occidentals.
• Provoquen la transformació del concepte d’individu com a ciutadà, passant a ser un usuari.
• Condueixen a una pèrdua de privacitat i increment del control sobre els individus o grups socials.

En definitiva, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies juguen un paper clau en aquest procés de creació de consciència i perspectiva global i mundial.

A partir d’aquí, analitzaré,  les noves tecnologies dins l’àmbit educatiu. Aquestes provoquen un procés d’adaptació i ajustament de tota la comunitat educativa, tant mestres, famílies, infants i personal no docent, ja que tots ells han d’interioritzar noves formes culturals i de comunicació: l’alfabetització tecnològica, una condició imprescindible per desenvolupar-nos en aquests nous temps que corren. Degut a la quantitat d’informació que rebem gràcies a les noves tecnologies, el nou repte educatiu consisteix en desenvolupar el nostre propi judici crític. A més, al presentar-se la informació a través d’aquests nous canals, trobem noves formes d’entendre, de participar i, en definitiva, d’aprendre. S’han produït canvis econòmics i tecnològics que donen lloc a noves formes d’estructurament laboral; en realitat, per una banda és positiu perquè crea nous llocs de treball a persones qualificades i enteses en la matèria, però, per altra banda, les noves tecnologies faciliten tasquen que abans duien a terme les persones, per això, resten personal a canvi d’aquestes noves maquinaries.

Tot això provoca que les institucions educatives no siguin capaces de seguir aquest ritme tan accelerant d’introducció de noves tecnologies, per això, existeix un desajust dels sistemes educatius existents fins a hores d’ara.

Tal vegada, aquest desajust del sistema educatiu, també és degut a la falta de recursos que de cada vegada més van disminuint des del govern del nostre país, tenint en compte les retallades que es van produint als pilars fonamentals per a la subsistència d’un país, entre aquests, l’educació. Per tant, sense aquest suport, difícilment les escoles podran avançar en aquesta nova manera d’ensenyament. Si la realitat no fos aquesta, podríem assumir els reptes que ens proposa l’autor, però, a hores d’ara, no veiem possible la integració eficaç de les TIC a les escoles.

A mode de síntesi, Area Moreira, M. (2002) ens diu que els reptes dels que parlàvem haurien de ser:

- Integrar las nuevas tecnologías en el sistema y cultura escolar

- Reestructurar los fines y métodos de eseñanza. Nuevos roles para docentes y alumnos

- Externder la formación a través de redes de ordenadores: la teleformación

- Revisar y replantear la formación ocupacional a la luz de las nuevas exigència sociolaborales impulsadadas por las nuevas tecnologías

- Desarrollar acciones de educación no formal: la alfabetitzación tecnològica para el desarrollo social y comunitario.

Finalment, i com he comentat ja anteriorment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen tan aspectes positius com negatius, del que es tracta és d’utilitzar-les amb consciència per fer-ne un ús òptim i, així, enriquir-nos de les avantatges que aquestes proporcionen, a més de, per part dels usuaris, mostrar una actitud receptiva i activa cap a l’aprenentatge d’aquests nous avanços.