Integració de les TIC al currículum

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treballar el tema 5 La integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics, i les lectures treballades durant el temari. 

Per iniciar aquestes reflexions m'agradaria citar unes paraules del Institut de Tecnologies Educatives del MEC, 2011:

“... la integració de les TIC a les aules ha passat de ser només recomanable a fer-se imprescindible. Els tipus d'habilitats que els ciutadans necessiten estan canviant ràpidament i els sistemes educatius s'han d'adaptar per dotar els joves de les competències necessàries. La competència digital és cada vegada més important, no només com una habilitat en si mateixa, sinó també com a facilitadora d'altres habilitats com el treball en equip, aprendre a aprendre, etc. ”

Per tant, l'escola com a agent educatiu que és, ha d'utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per formar i preparar als seus alumnes des de edats primerenques, adaptant el sistema escolar a la nostra societat actual, la societat de la informació. Ja que com sabem, les TIC avui en dia, suposa un augment i millora de la qualitat del procés d'ensenyament - aprenentatge. Aquestes noves competències, entre elles les competències en el tractament de la informació i la competència digital, són competències que tothom, no només els docents, haurien d'adquirir per tal d'adaptar-se a la nostra societat. Òbviament, els docents han d'estar molt preparats en aquestes competències per tal de saber-les transmetre a tots els infants, i participar en els aprenentatges significatius que aquests obtinguin gràcies a la interacció amb les TIC. Podríem dir, que trobem una nova visió d'escola, i es que hem passat d'una Escola de la memòria a una Escola del coneixement, on els docents es transformen en guies, orientadors i dissenyadors de situacions mediades d'aprenentatge.  

A l'hora d'integrar les TIC al currículum, cal ser conscient que una autèntica integració curricular dels recursos tecnològics ha de considerar al menys els següents modes d'integració: com a Objecte d'estudi (el contingut curricular que compren el coneixement tècnic i expressiu de les TIC ha de ser abordat com una àrea concreta o de forma interdisciplinar), com a Recurs didàctic (al servei de l'ensenyança i aprenentatge a mans de docents i alumnes), com a Recurs per l'expressió i la comunicació (possibilitat d'utilitzar nous llenguatges i canals de comunicació i expressió entre els diversos agents implicats en el procés educatiu) i com a Recurs per l'organització, la gestió i l'administració.

Al llarg d'aquest Tema i gràcies a les lectures treballades ens hem adonat que els factors, les claus i les consideracions que hem de tenir present per tal d'integrar de forma òptima les TIC al currículum són moltes, però s'assemblen molt entre elles. A continuació, resumiré totes aquestes claus i factors que ens aconsellen tant N'Urbina, com N' Iglesies, en Pere Marcara, na Mª Jesús Rodríguez, com la resta d'autors treballats a classe.  En primer lloc, hem de considerar que per que la integració sigui efectiva hem de tenir present la influència tant dels agents compromesos en el procés educatiu (docents, alumnes, pares i la comunitat) com també les tasques bàsiques del procés educatiu (l'ensenyament, l'aprenentatge, les relacions de comunicació i l'organització, gestió i administració). Desprès, per tal de dinamitzar i integrar les TIC cal:  

• Suport per part de l'administració educativa, del equip educatiu i directiu
• Coordinació i manteniment del equipament
• Recursos educatius digitals, recursos didàctics que facilitin els aprenentatges als infants i l'orientació i coordinació als docents
• Formació i actitud dels docents, competències digitals i de la informació del professorat, formació en didàctica digital.
• Integració TIC al currículum
• Les TIC com a millora en l'organització i la gestió escolar i del temps
• Visió reflexiva del Pla TIC com una oportunitat i necessitat
• Canvi en l'entorn escolar, canvi en les biblioteques escolars, canvi en les aules (trobar un lloc adequat on col·locar els ordinadors amb conexió a internet, crear canvis en el temps, creació de materials, considerar els agrupaments, etc)
• Programar pocs continguts a la vegada, per tal que puguin ser asimilables per la majoria de l'aula
• El primer contacte amb les Tic ha de realitzar-se en les mateixes activitats, unitats didàctiques o projectes de treball que s'estigui treballant en aquell moment a l'aula i no utilitzar-se de forma aïllada

Finalment, podem dir que aquesta integració de les TIC al sistema educatiu, ha passat per diversos períodes i etapes, fins a arribar al seu màxim esplendor, que és el que veiem actualment. On gairebé quasi totes les escoles tenen un pla TIC, que ha de convertir-se en un instrument de planificació integrat en el projecte educatiu. Tot i que com hem vist al tema 5, la implantació d'aquestes estan impulsades per plans autonòmics aïllats. Fet que baix el meu punt de vista no és del tot correcte, ja que si aquests plans es fessin de forma conjunta i global tal vegada els resultats serien més òptims. En la nostra comunitat autònoma trobem el Pla Xarxipèlag, pla impulsat pel Govern amb l'objectiu d'introduir de forma eficaç les noves tecnologies de la informació i la comunicació als nostres centres escolars. A continuació vos deix un linck, mitjançant el qual podreu accedir al Pla Xarxipèlag que redactà el Govern el 8 de març del 2010, ja que hem sembla molt interessant tota la informació que dona al voltant d'aquest. 

http://weib.caib.es/Programes/xarxipelag20/Dossier_Xarxipelag.pdf

Per acabar, m'agradaria citar les paraules de'n Cabero que diu que "fins que la tecnologia no es faci invisible pels ulls dels docents i dels alumnes no serà de veritat incorporats en l'ensenyament de forma constant i no puntual". Pens que són paraules molt encertades i que duen a la reflexió, doncs les TIC són una moda que han sorgit a la societat del S.XXI, moda a la que tothom vol accedir, però a vegades no ens aturem a pensar del que suposa aquest accès. Primer cal una reflexió i consideració, desprès una posada en pràctica i finalment una integració de forma eficaç on no serà necessari seguir unes normes d'ús perquè ja les tindrem assumides i interioritzades. Segurament, quan sigui invisible en realitat serà visible en els aprenentatges de tots els que aprenem amb ella. 

Els Materials Didàctics Multimèdia

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a las que he arribat desprès de treballar aquest tema 4 i les lectures de n'Urbina i en Valverde. 

Actualment, en el nostre país, el software esta convertint-se en una eina fonamental en els processos d'ensenyament i aprenentatge, sobretot com un recurs didàctic mitjançant el lema " aprendre jugant". El que es pretén, és que l'infant aprengui mitjançant la interacció amb els materials multimèdies i els equips informàtics. Fet que preocupa no només a les famílies, degut a que solen ser emigrants digitals i tenen un gran respecte cap a les TIC, sinó també als docents. Com sabem, els materials didàctics des de una visió pedagògica, han de convertir-se en recursos, mitjans o instruments per tal d'afavorir l'aprenentatge de continguts, l'assoliment d'objectius, l'adquisició d'habilitats, la motivació dels alumnes i també la comprensió. I el dubte que sorgeix és si en realitat aquests programes tenen les qualitats bàsiques i suficients per tal de que els puguem considerar educatius.

Es aquí, quan des de el meu punt de vista, hem de ser conscients i assumir les consideracions que ens presenta n’Urbina a la seva lectura “Algunas consideraciones en torno al software para Educación infantil”. I es que com molt bé ens diu n’Urbina alhora de programar i/o inventar un software pels infants, cal tenir present que hem d'aconseguir un programa educatiu i interactiu. Per tant, hem de saber analitzar, i més com a futures docents, la presentació del producte, l'edat a la que es dirigeix, els menús i barres de botons, els punters, l'ús que es pot fer d'aquest, la complexitat cognitiva, el procés maduratiu dels infants, el tractament d'errors, les variables dialectals i si ens presenta una guia didàctica explicativa. És evident, que si el programa no s'adapta als infants i a les seves capacitats difícilment els podrem considerar interactius i educatius. Si aquests programes són difícil d'utilitzar, tenen elements incomprensibles pels infants, presenten errors, etc; els infants probablement seran incapaços d'utilitzar-los de forma autònoma, i aconseguir aprenentatges significatius. A més, també hem de tenir molt present la guia didàctica que presenten els programes, ja que aquestes serveixen per orientar als pares i docents en aquests recursos, i en el seu funcionament,  gràcies a la informació que presenta (àrees tractades, continguts, qüestions organitzatives, pautes d'avaluació, etc.).

Relacionant aquestes consideracions, també es adequat valorar o assolir les  fases de creació d'un disseny multimèdia segons en Valverde. Aquestes fases són dues: la fase de disseny, en la qual hem de tomar la primera presa de decisions, la planificació i temporalització del procés i el desenvolupament del producte multimèdia; i la fase de producció que consisteix en la elaboració del producte multimèdia, l'assaig del producte i revisió, realització de la guia didàctica, ús i avaluació del material multimèdia. 

També. hem après que alhora d'avaluar els diferents materials didàctics hem de tenir en compte: el nivell educatiu, els apectes de disseny (colorit, varietat de recursos, etc), aspectes tècnics i estètics (la navegació, els botons,  els diferents escenaris, les instruccions, etc ) i els aspectes didàctics (possibilitats d'utilització didàctica, estratègies, etc).

En definitiva, no es cap novetat el fet de que les noves tecnologies de la informació i la comunicació són imprescindibles en el nostre sistema educatiu actual. Els softwares educatius donen l'oportunitat als infants d'aprendre de forma autònoma i desenvolupar habilitats cognitives, interaccionar, construir i reflexionar sobre el coneixement, gràcies a les seves múltiples funcions (informativa, motivadora, investigadora, expressiva, lúdica, innovadora, etc). El més important com a futures docents és ser capaç d'afavorir aquesta interacció entre infants-softwares educatius. Per això, cal uns programes versàtils, agradables, fàcils d'usar, adaptats a la diversitat de contexts i apropiats pels alumnes. 

"Formas de enseñar maneras de aprender"

Tic tac. formas de enseñar vs. maneras de aprender from Carmen González

Les possibilitats de les Tics per a la transformació del sistema educatiu

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres són les reflexions a les que he arribat desprès de treballar el tema 3 Possibilitats didàctiques de l’ordinador i les xarxes i la lectura d’en Julio Cabero Almenara Educación 2.0 ¿Marca, moda o nueva visión de la educación?

Començaré la meva reflexió, intentant ,dins les meves possibilitats, donar una resposta a la pregunta del títol de la lectura d’en J. Cabero. I es que jo com a futura docent i com a ciutadana de l’era de natius digitals, pens que l’educació 2.0 és una nova manera d’educar, de transmetre informació i nous coneixements. Però, també pens que per arribar a ser una nova visió de l’educació primer ha estat una moda, moda que ha caracteritzat la societat del S.XXI.

Com molt bé sabem tots, la societat esta en constant canvi i d’aquesta manera també canvia tot el que forma part d’aquesta societat. És un canvi, basat en la transició d’una societat industrial a una societat de la informació. 

Avui en dia, ens trobem amb una societat caracteritzada pel desenvolupament tecnològic gràcies en gran part a la globalització. Tecnologies que atreuen no només als joves, ja que formen part del seu desenvolupament, sinó també als adults. Tecnologies que formen ja part de la nostra vida perquè gràcies a aquestes trobem noves maneres de viure, de treballar, de produir, de comunicar-nos, de comprar, de vendre, de relacionar-nos, d’aprendre... 

Qui ens diria fa 50 anys enrera que avui existiria per exemple Skype que ens permet comunicar-nos i relacionar-nos a milers i milers de quilòmetres sense la necessitat d’haver d’enviar un telegrama que ni tan sols ens donava l’oportunitat de veure a l’altre persona en el moment de la comunicació. Tecnologies que estan a l’abast de tothom i en qüestió de segons, ja que són de fàcil accés.

I per tant, cal també donar una nova visió de l’educació perquè com ens diu en J. Cabero els temps van canviant i els infants també. Per això, és necessari potenciar el valor educatiu d’aquestes noves tecnologies, proposar una nova política educativa específica per aquest entorn informàtic, cal potenciar l’actitud, el paradigma educatiu, l’organització, els continguts. Però per això, cal posar al abast de tots els encarregats de transmetre aquesta educació, una formació i uns recursos òptims per aconseguir l'èxit d'aquesta educació 2.0. 

Passar del docent com a autoritat al docent guia que com ens diu en J. Cabero a la seva lectura “En la escuela de la Educación 2.0 la función del profesor será básicamente la de guía, orientador y diseñador de situaciones mediadas de aprendizajes, para que los estudiantes en interacción con los objetos de aprendizaje seleccionados inicialmente por el profesor, más otros identificados por los estudiantes y supervisados por el profesor, adquieran conocimientos, competencias  y habilidades, bien de manera individual o colaborativa”.  És aquest, uns dels aspectes que considero més important d’aquesta educació 2.0 perquè ens planteja la imatge de docent que fins ara, i durant aquests 4 anys de carrera ens estan ensenyant. Un docent com a guia, que ensenyi als seus alumnes a construir el coneixement, a desplegar les actituds que els ajudin a superar les dificultats al llarg de la vida. Que ajudi a l’infant a créixer autònom i independent, però tenint present el treball en equip i la creativitat. Sempre en consonància amb els estils d’aprenentatge i les intel·ligències múltiples de cada infant.

En definitiva, com a futura docent, pens que aquesta Educació 2.0 serà l'educació del nostre futur i que per això cal implicar-nos al màxim per tal d'aconseguir l'èxit. 

Pens també que com a docent m'ajudarà molt en la meva tasca sobretots amb la comunicació, tant amb els alumnes com també amb les famílies. Comunicació i relació imprescindible per una educació de qualitat.  I finalment, pens que és important capacitar a les persones perquè puguin actuar competentment en els diferents i diversos escenaris d’aquest entorn, ple d'oportunitats però també de incerteses.